Sinopsi

Munic, 1943. Durant la devastadora ocupació d'Europa per Hitler, un grup de joves, majoritàriament universitaris, recorre a la resistència passiva com única solució per  paralitzar els nazis i la seva inhumana màquina bèl·lica. Així neix La Rosa Blanca, un moviment de resistència amb el propòsit de la caiguda del Tercer Reich. Sophie Scholl (Julia Jentsch) és l'única dona del grup, una jove ingènua que no trigarà a convertir-se en una antinazi convençuda i intrèpida. El 18 de febrer de 1943 detenen Sophie i el seu germà mentre distribueixen pamflets a la universitat. Durant els dies que segueixen a l'arrest, el dur interrogatori al qual és sotmesa Sophie per part d'un oficial de la Gestapo, Robert Mohr (Alexander Held), no triga a convertir-se en un intens duel psicològic. La jove menteix i desmenteix, maniobra i el repta, sembla rendir-se abans d'atacar de nou amb renovades forces, i gairebé aconsegueix derrotar el seu oponent. Per fi, davant unes proves irrefutables, Sophie confessa, encara que fa un últim i desesperat intent per  protegir el seu germà i els altres membres de La Rosa Blanca. Commogut per la infreqüent valentia de Sophie, Robert Mohr li ofereix una escapatòria a canvi de trair els seus ideals. Però ella rebutja l'oferta, la seva sort ja ha estat triada...

Crítica

Sophie Scholl va recollir, en la passada edició de la Berlinale, el 2005, dos premis per al director Marc Rothermund i per a la seva actriu protagonista, Julia Jentsch. Ambdós van repetir el seu triomf en els premis de l'Acadèmia Europea del cinema, i la pel·lícula ha competit enguany per l'Oscar al millor film estranger en parla no anglesa. La llarga llista de premis no ha de caure en sac foradat, perquè Sophie Scholl és un drama amb una enorme força narrativa, un tema interessant i molt bones actuacions.

Julia Jentsch interpreta amb una vehemència inusitada un membre de la resistència alemanya contra el règim nazi, en el Munic de 1942. Adaptar la vida heroica d'una figura llegendària i tan positiva com Sophie Scholl comporta problemes afegits, com el to apropiat al tema, que Rothermund ha sabut superar intel·ligentment. Com el títol original indica, la pel·lícula es desenvolupa en els últims dies de vida de Sophie, evitant així llargues indicacions psicoanalítiques sobre la vida anterior d'una de les líders més importants d'aquest moviment. Scholl, al seu torn, surt vencedora de la difícil missió de transmetre alhora fortalesa i por, així com el debat fonamental entre la fe en una causa superior a la pròpia vida i el desig natural de conservar aquesta. No és la primera pel·lícula que es fa sobre el tema, però Rothermund i el guionista Fred Breinersdorfer han tingut accés als últims documents desclassificats, aquells que recullen transcripcions de l'interrogatori al qual els nazis van sotmetre Scholl. Sophie Scholl és un drama molt amarg, que ofereix menys lloc a l'esperança, però que resulta emocionant i evita l'adoctrinament innecessari.

Comentaris dels espectadors de CineBaix