Sinopsi

En un petit poble africà, les dones viuen resignades sota l'amenaça constant de l'ablació, una pràctica salvatge obligada i que els és inculcada com a ritual de purificació. Entre aquestes dones hi ha la Collé Ardo, que temps enrere va ser sotmesa a l'ablació i que fa set anys no va permetre que es practiqués a la seva filla. Convençuda de lluitar contra aquesta pràctica i enfrontant-se a una tradició molt arrelada, la Collé ofereix el seu ajut a quatre nenes i a les seves corresponents mares, acollint-les a casa seva sota la protecció de l'anomenat moolaadé : el respecte al dret d'asil.

Comentari

Més enllà dels seus valors purament cinematogràfics –que també els té: una excel·lent factura envernissada per una fotografia força enriquidora i plena de color o l'art de semblar un documental sense ser-ho–, Moolaadé és per sobre de tot un film denúncia que s'endinsa en l'interior d'un territori que ja feia temps que mereixia una pel·lícula per ser vista a escala internacional. Després de presentar-se en la secció Panorama del Festival de Cinema de Berlín en l'edició del 2004, finalment ha aconseguit fer-se un forat en la nostra competitiva cartellera, i això és motiu d'alegria per a qui considerem força vàlids i necessaris aquest tipus de produccions on el missatge de consciència és el fonament de la seva causa.

El veterà director senegalès Ousmane Sembene –té 85 anys i una filmografia de més de quaranta anys– ha aconseguit denunciar el terrible acte de l'ablació, el qual fins ara han patit més de 130 milions de dones i nenes en tot el món, essent el Senegal, Mali, Iemen i Oman els països en què la població femenina ha patit aquest maltractament en un nombre més gran.

La forma amb què Sembene realitza la seva denúncia és la de la tècnica propera al documental però tractant-se d'un film de ficció, és a dir, els personatges, tot i que molt propers a qualsevol dels habitants dels pobles com el que presenta la pel·lícula, són en realitat de ficció, però la seva versemblança provoca que ens sentim tal vegada com si ens trobéssim davant d'una recreació quotidiana verídica.

Tanmateix, aquest film tan bonic i valent també defuig un possible toc negatiu, desesperant i depressiu, preferint l'opció del relat colorista, amb un cert toc d'humor en instants concrets i amb un inequívoc missatge d'esperança malgrat les terribles experiències que ens transmet. La presència d'un venedor ambulant és el brillant nexe d'unió entre la diversitat de sexes, poder, cultura i ambició dels diferents personatges que desfilen per aquesta obra que tots hauríem de veure i que comporta un component pedagògic molt rellevant.

Comentaris dels espectadors de CineBaix