Sinopsi

" Iluminados por el fuego" narra els records d'Esteban Leguizamón (Gastón Pauls), un home de 40 anys que, en 1982, quan tenia només 18, va ser dut com soldat recluta a combatre a les Illes Malvines. A partir de l'intent de suïcidi d'un dels seus ex companys, Esteban se submergeix en els records d'aquesta guerra que va compartir amb altres dos joves reclutes: Vargas, el suïcida, i Juan, mort en combat. Allí apareixen no només els horrors propis de la guerra i el patiment del fred i de la fam, sinó també les històries d'amistat i companyerisme. Des de la mirada d'Esteban, la pel·lícula posa en evidència la lenta i gradual immersió de les seves fràgils vides en el cor de la mort mateixa. Als 20 anys de la guerra, Esteban decideix tornar a les illes per a retrobar-se amb el seu passat i tancar les seves velles ferides.

Notes del director: Després de la batalla

«Aquesta pel·lícula és la relació dels records d'un personatge fictici, Esteban Leguizamón, de 40 anys, que en 1982, amb 18 anys, mentre feia el seu servei militar, va anar a combatre a les Malvines. Gràcies a aquest projecte, vaig poder viatjar a les illes en dues ocasions. El ex soldat i periodista Edgardo Esteban va ser el primer combatent a tornar a les Malvines, encara que en qualitat de periodista. Jo vaig anar enllà a rodar i em vaig trobar amb les restes de la guerra que, vint anys després, segueixen presents: sabatilles Fletxa (esportives de tela amb puntera de goma), cascos, mitjanes, cantimplores. Ningú les havia tocat encara.

La guerra de les Malvines és clau en història i memòria. És la frontissa entre la dictadura i el govern constitucional. És una guerra que es va voler ocultar immediatament, es va voler “desmalvinizar”. Va haver una petició explícita dels militars perquè els ex-combatents es comprometessin a no parlar. Va ser una política que va continuar amb Alfonsín. Tampoc el cinema es va ocupar del tema. Va haver una gran desatenció posterior. Però el que més em va sorprendre va ser la quantitat de suïcidis. Si exceptuem als morts del creuer Belgrano, s'equipara als que van morir en el territori. Va haver més de 300 suïcidis. I el cas és que la societat va estar involucrada. Va haver-hi un suport encegat: es va donar un suport a la causa, es va reivindicar. El problema és que aquest suport va ser manipulat per la dictadura més terrible. Creo que va quedar un cert sentiment de culpa, de no voler reconèixer, de voler oblidar».

Tristán Bauer

Comentaris dels espectadors de CineBaix