 |
Fitxa tècnica
Direcció: Giovanni Veronesi.
País: Itàlia
Any: 2005
Duració: 116 min
Gènere: Comedia
Guió: Ugo Chiti i Giovanni Veronesi; basat en un argument de Vincenzo Cerami.
Producció: Aurelio de Laurentiis.
Música: Paolo Buonvino.
Fotografia: Tani Canevari.
Muntatge: Claudio Di Mauro.
Disseny de producció: Luca Gobbi.
Vestuari: Gemma Mascagni.
|
Fitxa artística
Carlo Verdone (Goffredo)
Silvio Muccino (Tommaso)
Luciana Littizzetto (Ornella)
Sergio Rubini (Marco)
Margherita Buy (Barbara)
Jasmine Trinca (Giulia)
Rodolfo Corsato (Alberto Marchese)
Dino Abbrescia (Gabriele)
Dario Bandiera (Piero)
Luis Molteni (Abogado de Goffredo)
Anita Caprioli (Livia)
|
|
Sinopsi
"Manuale d'amore" relata situacions per les quals passen moltes parelles al llarg de les seves vides. És una història d'amor, vista a través d'un calidoscopio de colors, que descriu les quatre fases de l'amor: «el enamorament», «la crisi», «la traïció» i «l' abandó». Així, les fases de "Manuale d'amore" estan narrades en quatre episodis protagonitzats per quatre parelles diferents. Es tracta d'històries normals i extraordinàries, dolces i iròniques, romàntiques i divertides. Colori-dónes com un calidoscopio, emocionants com l'amor mateix. Tommaso (Silvio Muccino) i Giulia (Jasmine Trinca) estan vivint el procés de enamoramiento: primera cita, primer petó, sexe meravellós, convivència i noces. Barbara (Margherita Buy) i Marco (Sergio Rubini) estan travessant la primera crisi d'una llarga relació: els ajudaria a superar-la tenir un fill? Ornella (Luciana Lit-tizzetto) està destrossada per una tràgica traïció que vol superar amb una força i energia inusuals, mentre s'aplica en la seva lluita contra el seu enemic genèric: l'home. Goffredo (Carlo Verdone) està intentant acceptar l'abandó. És la primera gran tragèdia de la seva vida, i està tan poc preparat per a superar-la que decideix ajudar-se d'un àudio-llibre amb el prometedor títol "Manuale d'amore" («Manual d'amor») i que conté consells per a persones amb el cor trencat. "Manuale d'amore" explora els misteriosos i incomprensibles plecs del cor humà on els amors mal entesos, les tragèdies familiars, els romanços eterns i les relacions efímeres poden deixar petjades i cicatrius inesborrables. És un viatge que parla de nosaltres, de tots nosaltres. |
Comentari
"Manuale d'amore", de l'italià Giovanni Veronesi, narra quatre històries independents protagonitzades per quatre parelles diferents. És el retrat de quatre fases de l'amor personalitzades en quatre situacions diverses: l'enamorament, la crisi, la traïció i l'abandonament. Tommasso i Giulia viuen un amor apassionat. Es coneixen, s'enamoren, ho veuen tot de color de rosa i es plantegen, fins i tot, casar-se. D'altra banda, Marco i Barbara són un matrimoni en crisi que es planteja la possibilitat de tenir un fill per arreglar la seva situació. Després coneixem Ornella, traïda pel seu marit i buscant venjança contra ell. Per últim hi ha en Goffredo, que acaba de ser abandonat per la seva dona i no ho supera ni tan sols llegint un 'Manual d'amor'. El film segueix un esquema senzill d'encadenament d'històries que, aparentment, no tenen res a veure l'una amb l'altra, tret de parlar de l'amor com a tema universal. "Manuale d'amore" se'ns presenta com la típica comèdia italiana, protagonitzada per bons intèrprets que aporten la seva frescor amb les seves actuacions. L'espectador es pot reconèixer en qualsevol de les quatre situacions reflectides al film, doncs són situacions habituals per les que qualsevol de nosaltres ha passat algun cop.
La pel·lícula ha estat un autèntic èxit de públic a Itàlia, on l'han anat a veure més de tres milions de persones. Va estar nominada a una dotzena de premis David di Donatello (equivalents als Goya espanyols), inclosos els de millor guió i pel·lícula. Finalment, només en va aconseguir dos per a Carlo Vedrone i Margherita Buy, corresponents al millor actor de repartiment i la millor actriu també de repartiment. A més d'aquests dos intèrprets, el film compta amb la participació de Luciana Littizzetto, Silvio Muccino i Sergio Rubini. El guió, d'altra banda, està basat en una idea de Vincenzo Cerami, i va ser escrit pel director i Ugo Chiti. |