Sinopsi

Un lloc aïllat enmig del mar: una plataforma petrolífera, on només treballen homes, en la qual ha ocorregut un accident. Una dona solitària i misteriosa que intenta oblidar el seu passat (Sarah Polley) és duta a la plataforma perquè cuidi d'un home (Tim Robbins) que s'ha quedat cec temporalment. Entre ells va creixent una estranya intimitat, un vincle ple de secrets, veritats, mentides, humor i dolor, del que cap dels dos sortirà indemne i que canviarà les seves vides per sempre. Una pel·lícula sobre el pes del passat, sobre el silenci sobtat que es produeix abans de les tempestes, sobre vint-i-cinc milions d'ones, un cuiner espanyol (Javier Càmera) i una oca. I ,sobre totes les coses, una pel·lícula sobre el poder de l'amor fins i tot en les més terribles circumstàncies.

Crítica

Les paraules floten per l'aire, ocupen l'espai buit entre dues persones, ajuden a expressar sentiments, fereixen com afilats punyals o oculten veritats secretes -massa doloroses per a ser convertides en so-. La vida secreta de les paraules -cinquè llargmetratge de la realitzadora catalana Isabel Coixet- explora la importància d'aquestes a partir de la dialèctica entre dos personatges, Hanna (Sarah Polley) i Josef (Tim Robbins). Ella s'escuda en el silenci per a oblidar el passat, mentre que ell utilitza les paraules com mitjà per a sobreposar-se. La trobada entre els dos personatges suposarà un punt d'inflexió en les seves vides i una retroalimentació no desitjada i necessària.

Una vegada més Coixet dibuixa amb pols ferm i traç vigorós una història de valenties quotidianes, de misèries proletàries i enyorances acusatòries. El seu univers és un territori vast però recurrent, en el qual els seus personatges renuncien al bagatge material per a sorprendre's a si mateixos en el plaer de les banalitats diàries, en el qual el dolor és derrotat a força de sarcasme, de silenci i d'interacció amb altres éssers humans tan desolats i trists com ells mateixos. Coixet aconsegueix construir un sorprenent equilibri entre l'esquinçada i el somriure, a mig camí entre l'esperança i la certesa de la crueltat de la vida diària. El seu cinema incideix en la necessitat de registrar el record, de gravar-lo en vídeo, paper o cassette perquè no es perdi, perquè la identitat de l'individu i els seus records no es perdin, perquè allò que les seves paraules no han rellevat o han ocultat surtin a la llum, redimeixin la seva ànima i alleugin la seva culpa.

“La vida secreta de las palabras” és una reflexió sobre la importància de les petites coses: la rellevància d'una pastilla de sabó, el descobriment de nous sabors, el significat ocult d'un simple missatge de mòbil, les històries literàries extrapolades al dia a dia, una gasa que ensabona una pell nua o la necessitat d'aprendre a nedar... La urgència del dolor i del silenci mou a la directora de “La meva vida sense mi” a construir un film en el qual es descarta la peripècia estètica i es privilegia la senzillesa i la concisió. La càmera queda subjecta a l'emoció del personatge, a la captació del detall necessari, del contraplà urgent, de la panoràmica desoladora de l'home enfront del mar, enfront del no-res, enfront del silenci que tot ho empassa i devora. Pròxima al neorrealisme italià, Coixet mostra enquadraments contundents i nus, i esprem al màxim el valor de les interpretacions, dels rostres, els gestos i els matisos. L'excel·lent treball de Tim Robbins i Sarah Polley, guiats per la mà segura de la realitzadora, fan possible que l'espectador toc aquesta veritat secreta que es trasllueix en el títol de la pel·lícula i que a ningú deixa indemne. “La vida secreta de les paraules” crea una forta empatia amb l'espectador a mesura que els misteris es van desgranant i la banda sonora adquireix un major protagonisme, fins a arribar a l'èxtasi estètic amb els acords de “All the world is green” de Tom Waits.

Isabel Coixet se'ns revela una vegada més com autora. El seu univers cinematogràfic -ple de múltiples leit motiv- és tan vast i ple de matisos com el silenci, com les paraules.

Laura Montero Plata

Comentaris dels espectadors de CineBaix