Sinopsi

Harry Potter s'enfronta a temps durs. Acosat per malsons que fan que la seva cicatriu dolgui més que de costum, Harry (Daniel Radcliffe) està feliç per escapar dels seus somnis inquiets al poder assistir al Campionat del Món de Quidditch i estar amb els seus amics Ron (Rupert Grint) i Hermione (Emma Watson). Però alguna cosa sinistre està apareixent en el cel del camp de Quidditch; la Marca Fosca, el senyal del malvat Lord Voldemort (Ralph Fiennes), havia estat vista la última vegada fa tretze anys, la nit en la qual va assassinar als pares d'Harry. Harry està desitjant regressar dintre dels murs del Col·legi Hogwarts de Màgia i de Bruixeria, on el professor Dumbledore (Michael Gambon) li pot protegir. Però sembla que aquest any les coses van a ser una mica diferents. Dumbledore anuncia que Hogwarts albergarà aquest any el Torneig dels Tres Mags, una de les competicions màgiques més excitants i perilloses de la comunitat de mags i bruixots. Es triarà a un campió de cadascuna dels tres col·legis de màgia més grans i prestigiosos per a competir en una sèrie de proves arriscades i conquistar la cobejada Copa dels Tres Mags. L'oficial del Ministeri de Màgia, Barty Crouch (Roger Lloyd Pack) i el Professor Dumbledore presideixen una cerimònia amb veles, esperant com el calze de foc tria a un estudiant de cada col·legi per a competir al torneig. Però, de forma inexplicable, el calze treu un últim nom: Harry Potter. Amb només 14 anys, a Harry li falten tres anys per a poder participar en aquesta dura competició. Ell insisteix que no ha introduït el seu nom en el calze i que realment no vol competir. Però la decisió del calze és vinculant i haurà de fer-lo. Harry es prepara per a les dures proves del torneig: evadir al drac de foc, penetrar en les profunditats d'un gran llac i entrar en un laberint que té vida pròpia. Per a Harry, enfrontar-se a dracs, sirenes i altres éssers marins és com un simple passeig pel parc comparat al repte que suposa preguntar a l'encantadora Cho Chang (Katie Leung) si vol acompanyar-li al ball de Nadal. Les coses prenen un gir dramàtic quan algú és assassinat en Hogwarts...Harry es veu llançat cap a una trobada inevitable amb el veritable mal.

Crítica

No deixa de ser curiós comprovar com fins i tot en un car producte mercadotècnic tan mil·limètricament calculat com la sèrie d'adaptacions de les novel·les de Harry Potter queda algun racó per a l'empremta autoral. Així, el caràcter soporífer de les dues primeres -i pitjors- entregues de la saga delatava la presència darrere la càmera d'un realitzador tan mediocre com Chris Columbus. En canvi, Harry Potter i el presoner d'Azkaban mostrava el nervi visual de l'interessant Alfonso Cuarón, expert en faules sobre els conflictes de l'adolescència, com Grandes esperanzas i Y tu mamá también . Ara, Mike Newell -primer realitzador anglès de la sèrie- entrega Harry Potter i el calze de foc , que no només acredita el caràcter tot terreny d'un artesà capaç de signar títols tan diferents com Ballar amb un estrany , Quatre bodes i un funeral i Donnie Brasco , sinó que destil·la, més que mai, l'herència de tota una tradició britànica del fantàstic que passa per Oscar Wilde, Bram Stoker, Arthur Conan Doyle, les pel·lícules de la Hammer, el Neil Jordan d' En companyia de llops i les il·lustracions d'Arthur Rackham.

La llista d'ingredients que Harry Potter i el calze de foc combina amb alquímica eficàcia no acaba aquí. En ella s'hi condensa la petja de noms clau de la fantasia cinematogràfica de tots els temps, de Walt Disney a Terry Gilliam passant per Ray Harryhausen i George Lucas; tot plegat, amanit amb el sabor de clàssics de la literatura infantil -anglesa, també- com Enid Blyton, C.S. Lewis i Roald Dahl.

La saga de Harry Potter s'ha anat enfosquint progressivament a mesura que el protagonista abandona la infància per entrar en l'etapa de l'adolescència. El jove mag es fa gran al mateix ritme que els seus seguidors, i això es tradueix en ben resoltes escenes que voregen el gènere de terror, com la incursió subaquàtica o la cursa per un laberint amb vida pròpia. Però també en d'altres passatges específicament destinats a abordar els problemes d'identitat propis de la pubertat, com l'escena del ball, proveïda d'una aroma agradablement antiquada.

Harry Potter i el calze de foc també arrossega, però, alguns talons d'Aquil·les que semblen endèmics a la sèrie. Per exemple, el caràcter excessivament episòdic i reiteratiu d'una trama no gaire sobrada de ritme; la pel·lícula funciona per set pièces aïllades, algunes d'elles visualment fascinants, però al conjunt li costa avançar cap a una direcció definida. Algunes evolucions argumentals resulten pràcticament inextricables per als qui no siguin incondicionals de l'univers creat per J.K. Rowling. I l'exhaustiva fidelitat a l'original -una fidelitat que no es permetrien creadors com Tim Burton o Guillermo del Toro- desemboca en un metratge més aviat esgotador.

I, finalment, un altre hàndicap que pesa com una llosa. S'agraeixen les presències de Ralph Fiennes, Bren Gleeson i Miranda Richardson, que s'afegeixen a Michael Gambon, Maggie Smith, Alan Rickman i Gary Oldman en el paper de comparses de luxe. Però el protagonista Daniel Radcliffe, que en les primeres aventures podia resultar una acceptable rèplica del Harry que apareix a les portades de les novel·les, ha guanyat amb l'edat més acne juvenil que no pas carisma i qualitat interpretativa, i resulta massa txitxarel·lo desmanegat per aguantar tot el pes d'una superproducció de gairebé tres hores.

Comentaris dels espectadors de CineBaix