Sinopsi

La pel·lícula està inspirada en una història real que es va desenvolupar durant la Gran Guerra, la Nit de Nadal de 1914, en diverses zones del front. Quan esclata la guerra, en ple estiu de 1914, sorprèn i arrossega en el seu remolí a milions de homes. I després, arriba Nadal, amb la seva neu i els seus milers de regals enviats per les famílies i els Estats Majors. Però la sorpresa no vindrà en els generosos paquets que poblen les trinxeres franceses, escoceses i alemanyes. Aquella nit, un increïble esdeveniment transformarà per a sempre el destí de quatre personatges: un pastor escocès, un lugartinent francès, un tenor alemany i una soprano danesa –les "stars" de la època- que aprofitant la nit de Nadal de 1914, es trobaran immersos en un episodi de fraternització sense precedents entre soldats alemanys, francesos i britànics. Deixaran el fusell al fons de les seves trinxeres per a anar a veure al soldat de davant, encaixar-li la mà, intercanviar amb ell un cigarret o xocolata i desitjar-li un molt "Feliç Nadal"...

Crítica per Miguel Ángel Laviña Guallart

La rebotiga de la Història
Producció de caràcter netament europeu, “Feliç Nadal” rescata del oblit uns insòlits fets de fraternització esdevinguts en ple camp de batalla de la Primera Guerra Mundial. El director Christian Carion planteja en aquesta història de aires pacifistes com, en moltes ocasions, l'enemic no es troba a l'altre costat de la trinxera, sinó entre els propis encarregats de donar les ordres i organitzar la guerra.

El realitzador francès va descobrir fa uns anys aquests episodis reals en el llibre "Les batalles de Flandes i Artois 1914-1918", dintre del capítol “L'increïble Nadal de 1914”, i va començar a treballar en el guió fins i tot abans de realitzar el seu primer film, “La noia de París” (2001). Al Nadal del primer any de la Gran Guerra, en el front entre França i Alemanya, lloc al qual es trobaven destacats l'exèrcit francès, alemany i escocès, els soldats van començar a comunicar-se a través de la música, entesa com un llenguatge universal, donant lloc a uns dies de treva. Durant els llargs mesos que els soldats van romandre en les trinxeres sembla que es van registrar nombrosos gestos d'aquest tipus, però van ser fets callar per l'opinió pública i castigats pels seus superiors. A partir d'una extensa labor de documentació, Carion vertebra diverses històries sobre altres tants personatges dels bàndols enemics que, per distints motius, acaben donant-se cita aquells dies al front

Aquesta pel·lícula és un bon exemple de projecte europeu aixecat amb la participació de fins a cinc països. El seu caràcter continental permet que convisquin amb total naturalitat tres llengües, francès, angles i alemany, i un ampli ventall d'actors de distints països. Lluny dels resultats, sovint estranys o grinyosos, d'altres coproduccions europees, té una vocació clarament integradora, i la folgança de mitjans serveix per a revisar part d'una de les pàgines més negres del segle passat. En principi, aquest contingut antibel·licista amb marc en la Primera Guerra Mundial pot recordar il·lustres precedents com “La gran il·lusió” de Jean Renoir o ”Senderes de glòria” de Stanley Kubrick, però probablement la seva major inspiració es trobi en la lliçó d'humanitat en el front que Bertrand Tavernier va traçar amb mestratge al seu “Capità Conan”. El retrat dels oficials i soldats, homes obligats a abandonar la vida civil i incorporar-se a files, remet directament al esperit del protagonista de l'obra del cineasta francès.

Comentaris dels espectadors de CineBaix