|
SPELLBOUND
 |
Fitxa tècnica
Direcció_ Jeff Blitz
País_ EUA
Any_ 2002
Duració_ 97 min
Gènere_ documental
Producció_ Jeff Blitz, Sean Welch i Ronnie Eisen
Música_ Daniel Hulsize
Fotografia_ Jeff Blitz
Muntatge_ Yana Gorskaya
VOSE |
Fitxa artística
Harry Altman
Angela Arenivar
Ted Brigham
April Degideo
Neil Kadakia
Nupur Lala
Emily Stagg
Ashley White |
|
Sinposi
Spellbound és un documental guardonat que ens presenta la intensa, i alhora real, experiència del National Spelling Bee, un concurs americà de joves que lletregen paraules, conegut popularment com "Bee", i que s'il·lustren a través de les històries de vuit joves "talents" que competeixen per aquest títol. Mitjançant la percepció d'un amable observador, el director Jeff Blitz i el productor Sean Welch fan que el públic entri en les vides d'aquests estudiants mentre practiquen o mentre competeixen en el concurs, i descobreixi no només la personalitat de cadascun d'ells, els obsessius hàbits d'estudi que els seus pares imposen, els seus sacrificis per entregar-se al cent per cent a la preparació del concurs o les seves decepcions amoroses, sinó també la història del seu propi país. Des de les àrides planures de Texas fins als verds paisatges de Connecticut, els camps d'Ozark i les grans urbs com Washington, Spellbound acompanya vuit ansiosos joves en la seva lluita contra les increïblement difícils paraules i els grans somnis que els suposa convertir-se en el «Bee», el número u. |
Com es va fer Spellbound
La idea per fer Spellbound va arribar el maig de 1997, quan Jeff Blitz va veure la final del National Spelling Bee. Malgrat que aquest concurs es televisava cada any, era el primer any que Blitz el veia. “Em vaig enganxar immediatament”, recorda Blitz. “Crec que hi ha una espècie de drama natural en aquesta competició. Tothom que l'estigui veient intenta lletrejar juntament amb aquests nois, però inevitablement no aconsegueix encertar.” Estava fascinat amb la constant amenaça de ser eliminat i especula amb l'interès de fer un documental basat en el concurs com a resultat del seu amor per les antigues pel·lícules de misteri que veia a la televisió quan era nen. La seva favorita era And then there were none ”, i va ser la que va marcar el seu estil d'explicar històries. En aquest clàssic, un grup de persones de diferents entorns coincideixen en una mansió en una llunyana illa i, d'un en un, van morint. Aquest drama intrigant li va vindre al cap aquell dia de maig de 1997, mentre veia com els nois anaven sent eliminats d'un en un fins que quedava un sol guanyador. |
Comentaris dels espectadors de CineBaix
Carlos cacb2@tiscali.es
09/03/2006 14:58 |
Millor del que m'esperava. Documental ben fet i entretingut. Prefereixo veure aquesta peli que qualsevol de les que fan al Yelmo. |
|
Byron la bombilla
22/11/2005 18:28 |
¿Quién no ha sentido nunca curiosidad por conocer mejor el funcionamiento de esos concursos de deletreo que tan absurdos nos parecen por aquí y que tantas veces hemos visto en el cine y la tele? Yo desde luego que no, y por eso este documental me gustó desde antes de verlo. Luego me encontré una serie de personajes con los que es imposible no simpatizar, momentos de tensión a lo Hitchcock y una buena oportunidad para reflexionar sobre el sueño americano, el papel de los padres en la educación de sus hijos, la competitividad y lo graciosos que son los niños hiperactivos cuando uno no tiene que cuidar de ellos, y todo eso me gustó. Pero es que, como ya he dicho, yo ya estaba ganado para la causa.
A ver si podemos ver más joyitas de este tipo, aunque sea costa de poner otras cosas más "taquilleras" |
|
|
|